|
Estudià enginyeria industrial, i fou autodidacte en l'estudi del català. És considerat l'ordenador de la llengua catalana moderna. Formà part de L'Avenç, on promogué una campanya per a la reforma ortogràfica. Participà en el I Congrés Internacional de la Llengua Catalana (1906). Autor de la Gramática de la lengua catalana (1912), impulsà la promulgació de les Normes ortogràfiques (1913). Per encàrrec de l'IEC, que l'adoptà com a oficial, publicà la Gramàtica catalana (1918). És l'autor de les Converses filològiques i del Diccionari general de la llengua catalana (1932), concebut com a canemàs del futur diccionari de l'Institut. El 1939 s'exilià, i pòstumament s'edità la seva nova Gramàtica catalana (1956). Fou catedràtic de la Universitat de Barcelona. |